No somriguis que m'enamoro

«Deia un amic meu que les casualitats no existeixen. Que tot està escrit entre els núvols i les estrelles amb tinta invisible. Que les persones es van barrejant a les pàgines de les històries d'altres persones per compartir i protagonitzar un guió que ja està establert. [...] És una manera bonica de parlar del destí. No us sembla?».Fins fa uns mesos formaven el Club dels Incompresos. Cadascun amb la seva personalitat i el seu caràcter, eren els millors amics del món. Però ara, superats els vells problemes, d'altres de nous han separat els seus camins. Amb l'ajuda de noves amistats, ¿aconseguiran recuperar la confiança perduda i tornar a la normalitat?