L'aniversari

«Esmolat com una revenja, commovedor com un comiat.» Antonio Scurati

Un fill pot dir prou? Tancar la porta i dir-se: no veuré mai més els meus pares? Qüestionar els seus orígens, escapar de les urpes paternes i negar l'herència del dolor? Aquesta és la narració d'un home que, després de deu anys allunyat del desgast provocat per una violència subtil, persistent i omnipresent dins de les parets de casa, explica la història de la seva desafortunada família. I ho fa amb un retrat commovedor i lúcid, sense concessions, i també amb un desig irrefrenable de renaixement que a poc a poc empelta el lector i el convida a esdevenir ell mateix, a viure la seva pròpia vida, a ser vulnerable sense por de represàlies.

L'aniversari és, sobretot, una novel·la d'alliberament, que soscava i desemmascara el totalitarisme de la família. Ens fereix amb la seva honestedat, ens desarma amb la seva franquesa, ens despulla amb la seva veritat. Una obra escrita amb una precisió emocional que transforma la ferida en paraula.

Emanuele Trevi – «L'aniversari és una novel·la apassionant i molt original, que és com un cop de puny al cap i a l'estómac del lector. Bajani no sent la necessitat de condemnar ni de perdonar, i ens diu com de complicat i indispensable és el camí cap a la redempció.»

Donatella Di Pietrantonio – «Amb un llenguatge implacable i refinat, Andrea Bajani col·loca en el relat de la família un artefacte que no deixa escapatòria, i fa brillar la història en el seu llibre més autèntic.»

Helena Janeczek – «Una escriptura molt clara i lliure, queque salda el preu de salvar-se un mateix.»

Jhumpa Lahiri – «Un llibre que confronta com cap altre la puresa dels fets, la tirania de la memòria i el totalitarisme de la família.»

Antonio Scurati – «Esmolat com una revenja, commovedor com un comiat.»

Il Libraio – «Bajani aconsegueix equilibrar introspecció i narració, treballa com un restaurador pacient que es dedica a reomplir les esquerdes d'una memòria que no esborra les ferides, sinó que les il·lumina entre línies, donant-los vida en la pàgina. n viatge que ressegueix les ombres del record i els silencis de la pèrdua, i que ens retorna una imatge en què els fragments del passat conviuen amb el desig de comprendre.»

Glicine – «Andrea Bajani utilitza l'escriptura com si fos un bisturí: és tallant, asèptica, precisa i rigorosa, exacta i sense rebaves, no es permet floritures ni concessions de cap mena i, tanmateix, sap ser fortament evocadora i oferir imatges d'un lirisme auster.»

Critica Letteraria – «Una fúria que s'ha calmat a través de l'escriptura, l'autoanàlisi, l'excavació en la interioritat d'un home que no té por d'escoltar-se a si mateix.»

Magma Magazine – «L'ús de la memòria, resseguint els anys passats, són eines que Bajani fa servir per oferir-nos una prosa fluida, elegant i profunda. I ho fa sense prendre mai partit: els seus comentaris estan lliures de judicis, dotats d'una densitat que s'acosta a la veritat a mesura que s'acosta el final del text.»