Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981) és sens dubte el prosista més destacat de la literatura catalana del segle xx. Poc després d'iniciar-se en el periodisme, va treballar durant una quinzena d'anys com a corresponsal a l'estranger per als diaris La Publicitat i La Veu de Catalunya, i durant la Segona República Espanyola va establir-se a Madrid com a cronista parlamentari. Passada la Guerra Civil va continuar la seva activitat periodística, especialment al setmanari Destino, i es va concentrar, sobretot, en la construcció pacient d'una obra literària monumental i decisiva, recollida per Edicions Destino en els quaranta-sis volums de la seva Obra Completa. En els últims anys, gràcies a la col·laboració amb la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i amb la Fundació Josep Pla de Palafrugell, Destino ha incrementat la bibliografia planiana amb l'edició de textos inèdits tan rellevants com La vida lenta (2014), Fer-se totes les il·lusions possibles (2017), Història de la Segona República Espanyola (2020) o La inflació alemanya: Cròniques 1923-1924 (2023), i també amb l'edició dels epistolaris amb Gaziel (2018), Jaume Vicens Vives (2019), Joan Estelrich (2022) i Francesc de B. Moll (2023). Ara s'hi afegeix aquesta recuperació del llibre que va significar l'entrada de cavall sicilià de Josep Pla a la literatura catalana.Agustí Calvet, conegut com 'Gaziel' (Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964). Periodista i escriptor, és director de La Vanguardia entre 1920 i 1936. Durant aquest període, es converteix en el periodista polític més admirat i en líder d'opinió de la burgesia liberal catalana. Exiliat durant la guerra, retorna el 1940, però ha de deixar d'exercir la seva professió. S'instal·la a Madrid i escriu llibres de memòries i de viatges que obtenen un remarcable èxit de crítica i de públic, entre els quals destaca Tots els camins duen a Roma. Història d'un destí (1958). El 1959 s'estableix definitivament a Barcelona, on escriu el gruix de la seva obra en català. Pòstumament surt publicada la seva obra inèdita i, el 1971, apareix a París Història de "La Vanguardia" (1884-1936). És considerat el primer periodista "modern" d'Espanya i el primer a donar una òptica internacional als seus escrits. Gaziel és, juntament amb Josep Pla o Eugeni Xammar, un dels grans noms del cànon periodístic català.
