Sèrie Gaia dorment

Aquell pic esmolat i castigat per vents i tempestes de terra estèril no podia ser un bon lloc per a obrir el portal i tornar a Ío. Tornar a casa. Era massa inestable per a la tan delicada operació d'obrir un forat de cuc. Amb tot, l’Edhora estava totalment convençuda i això que sempre s’havia caracteritzat per un pronunciat caràcter poruc. Potser no ho entenia? amb la seva sobrada i sabuda intel·ligència?Quina científica, va pensar l’Ayura. Es penedia sens dubte d’haver-la dut, però quina altra opció tenia?Li ho devia. La feina, i la missió, eren les millors cures per a la depressió de la sobtada mort de la seva germana. De sobte, el sistema s’estava iniciant i els cristalls blaus, clàssics, dels quals subministrava la Corporació, estaven un cop més emetent sub-energia i plegant l’espaitemps. Tot això per a obrir un portal que els permetria sortir d’allà, abans que els Esquadrons de la Mort els trobessin sense remei. Si ho feien, els torturarien, sens dubte. Havien de fer-los confessar on eren els cristalls vermells amagats, l’única alternativa al seu monopoli de font d’energia de portals. Aliè a aquesta realitat aparentment desconeguda, en Marco recull la seva filla del col·legi en un altre rutinari dia protagonitzat per la cerca d’un futur professional millor. I tot està en calma, i la vida avança en la seva monotonia. De sobte cau la tempesta… una tempesta fosca, una tempesta que inexplicablement tenyeix tot de gotes negres com el petroli. Un tornado s’endinsa a la ciutat per a arrencar trossos de carretera i fer volar la realitat quotidiana dels seus habitants, però un simple tornado és capaç de tot això? En Marco va despertar del que pensava un somni, tombat al terra. Tot havia desaparegut excepte les preguntes més importants, ha estat tot un somni? estaré

mort?