-Tres històries que descriuen una època distingida dels valors, la personalitat i la idiosincràsia de la gent de Barcelona i de Menorca. La llengua Balear en una de les seves variants de l'arxipèlag pot apreciar-se en la narrativa la llunyania i el proper que representa la influència del Català com a llengua mare. Gaudiràs amb la seva lectura.

Àngel Ruiz i Pablo nascut a Es Castell, Menorca, 1865, va morir a Barcelona, a l'edat de 62 anys). Escriptor de Poesia, Novel·les, Narrativa i Articulista. Dins de la producció literària destaca la seva especial prosa. És un dels millors costumistes de les Illes Balears el menorquí més representatiu de la seva època. Comença la seva carrera com a periodista en premsa menorquina. El 1911 es desplaça a Barcelona convertint-se en col·laborador de La Vanguardia. Escriu en llengua castellana amb les obres Tipus i costums de la meva terra (1888) i Or i escòries (1899). Comença a escriure en Català amb l'obra Per Fer guanya, Caldereta d'articles menorquins amb Molt poch such i una mica de pebre cohent (1895).

-Tres historias que describen una época distinguida de los valores, la personalidad y la idiosincrasia de las gentes de Barcelona y de Menorca. La lengua Balear en una de sus variantes del archipiélago puede apreciarse en la narrativa lo lejos y lo cercano que representa la influencia del Catalán como lengua madre. Disfrutaras con su lectura.

Àngel Ruiz i Pablo nacido en Es Castell, Menorca, 1865, falleció en Barcelona, a la edad de 62 años). Escritor de Poesía, Novelas, Narrativa y Articulista. Dentro de la producción literaria destaca su especial prosa. Es uno de los mejores costumbristas de las Islas Baleares el menorquín más representativo de su época. Empieza su carrera como periodista en prensa menorquina. En 1911 se desplaza a Barcelona convirtiéndose en colaborador de La Vanguardia. Escribe en lengua castellana con las obras Tipos y costumbres de mi tierra (1888) y Oro y escorias (1899). Comienza a escribir en Catalán con la obra Per fer gana, Caldereta d´articles menorquins amb molt poch such y una mica de pebre cohent (1895).